CANT A LA MARE

Homenatge a la vida
bella imatge d´humildesa
déu la tinga beneïda
com si fóra una princesa.


La que no demana res
tot a canvi de l´amor
que li naix al rebre un bes
del que té pel seu tresor.


Els fills són com rierols
que a poc a poc van al mar
qualsevol camí és bo
si a tu ens ha de guiar.


Dues llàgrimes dels ulls
t´apareixen al anar-me´n
sens saber volguda mare
que mai vull abandonar-te.


Que em vas ajudar a ser
La persona que Déu mana
Per això el meu voler
sempre cap a tu emana.


Hui els teus cabells són blancs
pàl·lida la teva cara
què importa tot el físic
si duc la sang teva encara.


Mai res ens distanciarà
en la terra com al cel,
quan estigues lluny de mi
miraré el més bell estel.


Els fills són com rierols
que a poc a poc van al mar
qualsevol camí és bo
si a tu ens ha de guiar.

Lletra: Esther Castellet Alcacer Música: Jesús Vinuesa. Cantada per les Veus Torreblanquines. DEL LLIBRE "DEJADME SER POETA"